Biblioteques especialitzades en salut

Biblioteques especialitzades n’hi ha tantes al món, com especialitzacions existeixen, i entre elles les biblioteques de salut. Les biblioteques especials van començar a ser reconegudes al segle XIX, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat. ¿Que són les biblioteques universitàries si no biblioteques especialitzades en les matèries impartides a cada facultat?

Les biblioteques de ciències de la salut poden ser d’administracions o institucions (com la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya), biblioteques universitàries i de recerca o biblioteques d’hospitals.

S’acostuma a pensar que el dia a dia d’una biblioteca de salut no difereix gaire del d’altres biblioteques. Es fan préstecs, es reben consultes, es demanen cerques bibliogràfiques i es proporcionen accessos a les bases de dades. Però cal considerar el context d’aquestes unitats d’informació, les principals diferències a les biblioteques de salut són:

  • El fons està molt especialitzat.
  • El tema de la salut és víctima de molta desinformació, és especialment important combatre les Fake News.
  • Existeixen molts termes específics, amb els que cal familiaritzar-se.
  • Els usuaris cobreixen un ampli espectre, entre pacients i professionals.
  • Els documents audiovisuals tenen una gran importància.
  • Es tracta de temes delicats, cal tenir sempre una sensibilitat.

Treballar en una biblioteca d’aquestes característiques ens permet apropar-nos (només una mica) a l’altre costat de l’atenció sanitària. Tothom, en un moment o altre, és usuari del sistema sanitari, però dins d’una biblioteca especialitzada en ciències de la salut, podem mirar per l’altre costat de la finestra i veure la sanitat per la banda dels professionals.

És important recordar que tractem amb temes delicats i amb dades que requereixen una especial protecció. L’èmfasi en la no discriminació i en la protecció de dades personals és especialment important en aquest context.

Quins són els usuaris d’una biblioteca de salut

Els dos aspectes diferenciadors de totes les biblioteques són el fons i els usuaris. En el cas dels centres de documentació de salut podem trobar aquests col·lectius d’usuaris:

Personal investigador dels centres de recerca

Són els investigadors darrere gran part dels avenços en salut, com ara els investigadors que treballen amb la vacuna per la COVID. Acostumen a utilitzar principalment bases de dades, i potser alguna revista en paper.

Personal docent i investigador d'universitats o altres centres formatius

Professionals que combinen la docència amb la recerca. Per exemple un professor d’anatomia, voldrà els materials bàsics com els atles i manuals, per fer-los servir a classe, i també voldrà articles i publicacions d’actualitat.

Estudiants de ciències de la salut

Pensem en un estudiant de primer curs de farmàcia, segurament s’acosta a la biblioteca per dues raons. O necessita informació per entendre part de les explicacions de classe, o té un treball acadèmic on necessita ampliar la informació, ja que amb els apunts no n’hi ha prou. Consulten majoritàriament els manuals bàsics.

Professionals assistencials

El metge que t’atén al CAP o a la consulta , voldrà la informació que li permeti assegurar-se que el diagnòstic és correcte, i quin és el millor tractament que hi ha disponible actualment.  i També li interessarà trobar guies per a pacients que et pugui recomanar.

MIR i IIR

Pensa en els professionals que t’atenen a urgències i que encara s’estan formant, en aquests casos han d’atendre pacients, estudiar els específics de la seva especialització, i investigar. Fan servir tots els recursos disponibles.

Pacients

Imagina’t que t’acaben de diagnosticar una malaltia. Tens diverses opcions: preguntes a un professional, vas a una biblioteca, o, malauradament el més comú, ho busques a internet. Si la biblioteca no els pot ajudar, els hem de redirigir a altres llocs (a associacions de pacients, el seu metge de capçalera, altres biblioteques…) la seva alternativa és el “Doctor Google”.

Els perills del Doctor Google

Quan algú està malalt o es troba malament, el més fàcil és fer cerques a internet (ho tenim a l’abast de la mà i els resultats són immediats). En general, la gent acostuma a definir com certa la informació que troba als primers resultats de la cerca.

El problema és que la informació no sempre és la més veraç i fiable (d’aquí ve la importància de redirigir cap a fonts fiables als usuaris). Moltes vegades els pacients arriben a la consulta del metge autodiagnosticats segons el que han trobat a internet, i desconfien de les recomanacions del metge. És comú que només entrant a consulta ja anunciïn que tenen “tal malaltia” i quan el metge pregunta qui els hi ha diagnosticat diguin que ho han buscat a Google. Per això la denominació sarcàstica de doctor Google.

Dibujo de un profesional de salud a la pantalla de un teléfono

El fons de les biblioteques de salut

L’altra característica de les biblioteques especialitzades en salut és el fons. La base són els llibres i les revistes, però en aquest cas, hi ha molta necessitat de materials audiovisuals. No està de més tenir accés a bases de dades d’imatges (per complementar els atles de tota la vida), vídeo (ja sigui de procediments com de característiques específiques de determinats diagnòstics) i so (exemples d’anomalies durant l’auscultació).

També és interessant disposar d’altres materials, com ara models anatòmics, mostres histològiques (o imatges de mostres), o materials utilitzats durant la pràctica clínica.

Això sí, hem de recordar que les característiques del fons poden donar lloc a peticions una mica estrambòtiques, si no en considerem el context.

Coses que només et passen en una biblioteca de medicina!

  • Un usuari s’apropa al taulell i pregunta: Vull un crani, on els teniu? (per sort, es referia a un model anatòmic)
  • Un altre usuari en arribar, pregunta: Teniu cossos? És que n’he de dibuixar un… (no, per sort els cossos no els tenim a la biblioteca)
  • Arriba una persona en bata d’hospital, sabatilles d’estar per casa, el pal del sèrum en una mà, mira bocabadat les prestatgeries plenes de llibres i diu: I això que és?
  • Metge amb la bata: Que relaxant és llegir el New England abans d’anar a quiròfan!
  • Estudiant dels primers cursos: Necessito un llibre, és de color blau (tots els manuals de l’editorial més utilitzada són de color blau)

Terminologia en ciències de la vida

Com a tots els casos de biblioteques especialitzades, els bibliotecaris, amb el temps, acaben adquirint gran part del llenguatge especialitzat que fan servir els usuaris. La comprensió dels termes específics de cada especialització, és el primer dels reptes als quals s’enfronta qualsevol bibliotecari. Si no ens entenem amb els usuaris, difícilment els podrem ajudar.

Si en un principi els termes que fan servir els usuaris ens generen respecte o confusió, hi ha diverses eines que poden facilitar la comprensió. Una eina és Demcat, un diccionari de medicina escrit amb un llenguatge planer. També podem fer servir enciclopèdies adreçades a pacients com MedlinePlus.

Amb ganes i temps, aviat acabarem fent servir el mateix llenguatge que fan servir els usuaris, no només a la feina, sinó també en el nostre dia a dia. Això sí, no podem assegurar que entre els termes mèdics i els bibliotecaris, els nostres amics no ens mirin com si fóssim marcians.