II Seminari Internacional d’Arxius de l’Esport

El Consell Internacional d’Arxius (ICA), mitjançant la Secció d’Arxius de l’Esport (ICA/SPO) promou la necessitat de preservar els arxius de persones i institucions públiques i privades vinculades al món de l’esport i, juntament amb l’Ajuntament i la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya promouen la realització d’un seminari amb caràcter biennal i amb seu a Girona.

El passat dia 14 d’octubre es va celebrar el II Seminari Internacional d’Arxius de l’Esport (#SIAE2020), amb un increment del 60% de participants sobre la primera edició del 2018 i amb un terç de participants d’altres països. Aquest èxit de convocatòria es deu al fet que la sessió es va celebrar en model virtual i per altra banda per l’interès que desperta l’esport arreu del món.

L’acte va comptar amb la participació de professionals dels arxius i de l’esport i amb la presencia destacada de David Fricker, president del Consell Internacionals d’Arxius (ICA), que en la seva intervenció des de Camberra va ressaltar la importància de l’esport com un element fundacional de la cultura humana. Segons va dir, l’esport ens uneix i ens inspira. És la perfecció virtuosa d’un talent natural que permet superar les distincions d’idioma, creences, nivell social o provinença. En aquest sentit, és essencial preservar la memòria global de la pràctica esportiva perquè es puguin prendre decisions que assegurin que en el futur l’esport continuï essent a l’abast de tots.

Però, la preservació del patrimoni en general i, també del patrimoni de l’esport, també persegueix altres objectius de caràcter social, econòmic i fins i tot polític.

Arxius de l’esport a l’àmbit internacional

Per exemple el Programa dels itineraris Culturals del Consell d’Europa, en el que les instal·lacions, llocs de pràctica esportiva o arxius es podrien incloure i que persegueix donar forma a un espai cultural comú i també altres beneficis, com un turisme sostenible transfronterer.

Un exemple d’aquesta planificació de política cultural a gran escala el va oferir Véronique Reuter, responsable d’Estudis Documentals, Centre d’investigació i restauració dels museus de França, en la ponència «Archivos del deporte en Francia: políticas públicas en el año 2020» amb el desplegament d’iniciatives i esforços a escala estatal que s’estan duent  a terme a França en projectes de captació, tractament i digitalització de fons de l’esport emmarcats en una estratègia per afavorir la difusió i les iniciatives culturals com ara exposicions, itineraris culturals o altres en preparació de les futures olimpíades 2024 que es celebraran a París.

S’ha posat en marxa una extensa xarxa d’arxius municipals, departamentals i també d’àmbit nacional, com ara el Centre des Archives du Monde du Travail a Rubaix que també custodia la memòria de la pràctica esportiva en el món laboral.

Actualment es compta amb un portal d’arxius de l’esport amb més 51.000 instruments descriptius, 2 milions d’imatges digitals. El ministeri de cultura de França està treballant en la creació d’un itinerari cultural fomentat pel Consell d’Europa sobre els patrimonis de l’esport.

La ponència d’Ossi Viita, cap del Departament de Col·lecció del Museu de l’Esport de Finlàndia «The Principles of Sports Archives of Finland to receive paper and digital archive material» (’els principis de l’Arxiu de l’Esport de Finlàndia per rebre material d’arxiu digital i en paper’), va posar l’ènfasi en l’evidència que la majoria de patrimoni cultural de l’esport es genera en l’àmbit privat i la necessitat d’oferir suport a les entitats esportives per al tractament dels fons en paper i també digitals que poden desaparèixer molt fàcilment en els canvis periòdics de programari.

Arxius de l’esport a Catalunya

La ponència de Marcel Russiñol del Centre de Documentació i Estudis del Futbol Club Barcelona va permetre veure l’evolució del concepte de centre passiu de recepció i custòdia de documents fins a l’actual concepte d’agent proactiu dins de l’organització que dona servei a les unitats del club i entitats vinculades i a totes persones externes que vulguin investigar la història del FCB.

Atès que la majoria d’arxius de l’esport prové de l’àmbit privat i, en la majoria de casos, d’entitats que no disposen dels recursos per al seu tractament i conservació és necessari que les administracions públiques s’impliquin en incentivar la preservació  l’ingrés a la xarxa d’arxius públics.

En aquesta línia, Fina Sòlà presidenta de la Secció d’Arxius de l’Esport del Consell Internacional d’Arxius i Enric Cobo Barri, cap del Servei de Coordinació de la Xarxa d’Arxius Comarcals, van presentar la Guia de Suport als arxius de les entitats esportives de Catalunya que ja es troba disponible en diversos idiomes i que ofereix recursos i eines arxivístiques bàsiques, amb llenguatge entenedor per a persones no professionals de l’arxivística per a la gestió dels fons documentals esportius.

Fons Gabriel Casas i Galobardes. Arxiu Nacional de Catalunya
Fons Gabriel Casas i Galobardes. Arxiu Nacional de Catalunya

Catalunya té un ampli teixit associatiu del qual també formen part els clubs, entitats i federacions esportives que estan cridats a col·laborar en la tasca de preservació d’aquest patrimoni col·lectiu.