Segona part de l’entrevista de Nubilum a l’escalador i amant de la muntanya Òscar Masó. Llegeix la primera part aquí.

Arxius d’Europa

D’Europa cal destacar-ne molts, en especial l’impressionant Gipfelbucharxiv de Dresde, a Alemanya, que allotja la col·lecció més gran del món de llibres de registre de cims, uns 4.800, a partir de 1886. Està gestionat pel Departament Tècnic d’Escalada de la Societat d’Alpinistes Saxons (KTA del SSB) i els llibres procedeixen dels cims de centenars d’agulles d’arenisca de la regió d’Elbsandstein, amb un 99,5% d’exemplars perfectament registrats i en bon estat, conservats en unes condicions ambientals òptimes. En el següent enllaç es pot consultar la seva llista inacabable de registres, prement-hi després la tecla “Zur Büchersuche”:

Un altre arxiu excepcional, si bé no tan extens com l’anterior, el trobem també a Alemanya, en aquest cas dedicat als cims de les roques de la regió del Palatinat Meridional (Südpfalz) i dels Vosges del Nord. En aquest lloc, l’Associació d’Escaladors del Palatinat (PK) conserva i manté a Wernersberg  una vasta col·lecció de 550 llibres de registre des de 1904. La peculiaritat d’aquests registres és que molts d’ells estan exquisidament il·lustrats i califragiats amb aquarel·les, gravats i croquis magistrals, malgrat que hi manquen llibres que no s’han pogut recuperar perquè han quedat en cims de roques actualment prohibides per escalar. Val la pena endinsar-se en aquest fons, en part digitalitzat. S’hi poden consultar registres tan ben elaborats com aquest de la roca Tauben Stein. Altres arxius de llibres de cims de roques els trobem a Txèquia, similars als de l’Elbsandstein però no tan ben conservats. En destaca l’arxiu del Comitè Regional de la Pedra Arenisca de l’Elba (OVK), situat a Děčín.

Més arxius de prestigi europeus són els Historisches Alpenarchiv, gestionats en part pel Club Alpí Alemany, amb seu a Munic, i pel Club Alpí Austríac, amb seu a Innsbruck. El seu fons no és molt extens però té llibres de cims i de refugis dels Alps antiquíssims procedents de la primera meitat del s.XIX. A Suïssa destaquen els Arxius de Ginebra de la Secció de Ginebra del Club Alpí Suís, amb gairebé 80 llibres de refugis des de 1886. D’Itàlia cal fer un esment especial pel Museo Nazionale della Montagna Duca degli Abruzzi, situat a la seu del Club Alpí Italià a Torí, amb dotzenes de llibres de refugis des de 1852. Més a l’est, a Trento trobem la Società degli Alpinisti Tridentini, la qual gestiona la seva monumental Biblioteca della Montagna i l’Archivio Storico, amb gairebé 800 entrades de registres de cims i de refugis des de 1878. A tocar del Mont Blanc, en el Museo Alpino de Courmayeur es pot visitar una interessant col·lecció de llibres de refugis, i a França no trobem arxius tan grans però tenen registres molt antics, destacant sobretot el Musée du Pays de Luchon perquè conserva el primer llibre de l’Aneto, un dels primers de la història. També a França, dels Pirineus en destaca el Musée Pyrénéen de Lourdes, amb dotzenes de llibres històrics des de 1877. A Eslovènia, el Museu Alpí Eslovè de Mojstrana custodia llibres de registre procedents de les nombroses cabanes-refugi o kočas, des de 1880.

Arxius a Amèrica del Nord

A l’Amèrica del Nord és remarcable el fet que la quantitat d’arxius es dispara, i això és degut a l’enorme i longeva activitat de col·locació i reposició de llibres de registre que s’hi ha anat fent des del s.XIX a la seva extensa geografia muntanyenca. A Banff, Canadà, el museu Whyte de les Rocalloses Canadenques conté gairebé 280 entrades des de 1897, i als EUA ens hem de fixar en el lloc on se’n conserven més, que és a la Biblioteca Bancroft de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia. Hi ha més de 700 registres procedents en gran part dels cims de la Sierra Nevada californiana, des de 1875, incloent-hi rareses com un registre baixat del cim de l’Everest.

En aquesta llista es poden trobar els llibres del Mount Starr King, de 1931 a 1982, una muntanya del Parc Nacional de Yosemite. Els seus registres foren reproduïts i estudiats a fons per Bill Amborn, publicats en una obra de 532 pàgines i 1.364  signatures que es pot considerar l’anàlisi històric i estadístic més gran realitzat mai a una saga de llibres de registre d’un cim.

Sense moure’ns dels EUA ens aturem al Sierra Club, que opera sobretot a Sierra Nevada. Allà hi duen a terme una tasca de manteniment i seguiment de llibres de cims única al món, amb stocks de llibres, caixes i pots, tal i com es pot comprovar a través de la seva web, gestionada per Harry Langenbacher.

D’altra banda, cal ressaltar el majestuós Parc Nacional Grand Teton, també als EUA, del qual podem consultar la que podria ser la col·lecció històrica de registres cimals en format digital més gran del món.

Un altre enllaç d’una extensa saga de registres digitalitzats es pot trobar a Climbaz, procedents d’una muntanya salvatge d’Arizona: el Baboquivari.

Altres registres memorables dels EUA es poden trobar a la Mazamas Library & Historical Collections, a Portland, i també als Registres dels The Mountaineers, a Seattle. Cadascun compta amb més de 350 registres a partir de 1873 i 1907, respectivament.

Abans de deixar els EUA no podem passar per alt un altre lloc dels més importants del món en quant a col·lecció de llibres de registre de cims: l’American Mountaineering Center (AMC), a Colorado, compartit per l’American Alpine Club (AAC) i el Colorado Mountain Club (CMC). S’hi troben més de 600 registres de cims dels EUA gestionats pel CMC, repartits en més de 14 metres linials, i d’altres procedents de llocs ben dispars com el Kilimanjaro. A l’American Alpine Club Rare Books Room de l’AMC inclouen el primer registre del Mount Vinson, el sostre de l’Antàrtida. Aquest fou dipositat allà dalt el dia de la primera ascensió, l’any 1966, i fou recuperat 38 anys després, el 2004, en condicions prou bones i llegibles gràcies als escrits fets a llapis, malgrat el fred cru i glacial suportat.

Arxius a la resta del món

A la resta de continents no hi ha arxius tan importants i específics, tan sols reculls de particulars o petits museus i refugis que conserven els registres dels cims propers. Podem exceptuar Oceania en l’aspecte dels llibres de refugis i cabanes, ja que degut a la gran quantitat d’equipaments d’aquest estil que hi tenen repartits hi podem trobar algunes de les col·leccions més grans d’aquest tipus de documents. A Austràlia se’n troben al Parc Nacional Kosciusko i al Servei d’Arxiu i Documentació Històrica del Govern de Tasmània, i a Nova Zelanda es troben repartits en més de 20 llocs diferents uns 600 exemplars des de 1892, inventariats minuciosament per Bill Keir aquí.

Com a exemple de petites col·leccions distribuïdes arreu, de la mateixa Austràlia podem trobar els llibres de registre de cims digitalitzats online pels Adelaide Bushwalkers, un club de muntanya d’Adelaida que ens explica amb detall la seva tasca de recerca i reposició de llibres de cims. La seva col·lecció digital es pot consultar a través del web.

Els millors arxius a Catalunya

Doncs deixant de banda les dotzenes de llibres de registres conservats en petits establiments, clubs de muntanya, associacions, museus, bars i particulars, a Catalunya no existeixen gaires indrets amb un apartat específic dedicat a conservar aquest tipus de llibres i llibretes.

El que més destaca i amb diferència és l’Arxiu Històric del Centre Excursionista de Catalunya (AHCEC), actualment ubicat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Hi té una col·lecció molt interessant de 82 registres històrics de cims pirinencs i de la resta de la geografia catalana, com ara Montserrat i altres comarques, des de 1890. En destaquen la saga de 22 registres de l’Aneto (1915-1967) i el primer registre de cim de Montserrat, malgrat que d’aquest massís cal lamentar la desaparició d’una caixa amb registres històrics de primeríssim ordre.

Al poble del Bruc trobem el Museu de la Muntanya de Montserrat, que tot i no estar en bones condicions de conservació i classificació allotja diversos llibres de registre històrics d’agulles de Montserrat.

A l’Arxiu-Biblioteca del Centre Excursionista de Terrassa hi trobarem la col·lecció més important que existeix de llibres de registre de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, des de 1926 i parcialment digitalitzada.

Altres indrets minoritaris però que mantenen el seu esperit de respecte i cura per aquests registres són el Club Pica d’Estats (antic Club Excursionista Pirenaic), amb diversos llibres de registre de refugis pirinencs, o el Servei General d’Informació de la Muntanya (SGIM), amb alguns registres de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un exemple del llegat històric que es conserva a Catalunya sobre llibres de registre del darrer massís citat el podreu conèixer a través de la comunicació que el meu germà Albert i un servidor vàrem publicar a la IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, descarregant-vos el PDF gratuïtament i llegint-lo a partir de la pàg.193.

Actualitzat el 22 de febrer de 2021