Data Storage, un nou horitzó en l'emmagatzematge de dades

Descobreix quin és el futur de l'emmagatzematge de dades a través de dos casos paradigmàtics

La producció de dades augmenta vertiginosament any rere any. Si bé el 2020 es calculava que s’havien produït 45 zettabytes (ZB)¹ al món, es preveu arribar als 175 ZB de cara a 2025². L’augment exponencial de la producció de dades respon a diferents processos en marxa, com és la consolidació de l’internet de les coses (IOT, en les seves sigles en anglès), la digitalització d’informació produïda originalment de forma analògica, o l’ús d’aplicacions d’alta resolució. Bona part de les dades generades no porten aparellades necessitats de conservació, ja que són fútils. Tanmateix, una altra part necessitaran ser conservades i recuperades a llarg termini. Les tecnologies d’emmagatzematge actualment en voga tenen una vida útil d’algunes desenes d’anys. La vida de les cintes magnètiques, per exemple, és d’entre 15 i 20 anys. És per això que en els darrers anys assistim a l’aparició de noves tecnologies que cerquen donar solució a aquesta problemàtica.

L'Arxiu Mundial de l'Àrtic (AWA)

L’empresa noruega Piql és un dels actors que ha estat apostant per a la creació de dispositius d’emmagatzematge de llarga duració. A través d’una pel·lícula fotosensible, el piqlFilm, es fixen les dades digitals en forma de codis QR d’alta resolució. El sistema és senzill, puix que amb un simple reconeixement òptic de caràcters es pot recuperar la informació codificada. Piql completa la seva proposta amb l’Arxiu Mundial de l’Àrtic (AWA, en les seves sigles en anglès), un dipòsit situat a l’illa d’Spitsbergen, a l’arxipèlag Svalbard (Noruega), en una antiga mina d’extracció d’acer. La ubicació no és casual, ja que les temperatures són tan baixes que cal poca energia per a mantenir les condicions òptimes de conservació dels discs òptics. Inclús amb una eventual fallada dels sistemes, les condicions habituals permeten una conservació de la documentació a llarg termini. L’administració catalana no és aliena a aquesta tecnologia, car la Diputació de Barcelona va efectuar el 2019 el dipòsit d’una còpia dels dos primers llibres d’actes de la institució a l’Arxiu Mundial de l’Àrtic.³

“Si bé el 2020 es calculava que s’havien produït 45 zettabytes (ZB) al món, es preveu arribar als 175 ZB de cara a 2025”.

La revolució de l'ADN

Tanmateix, la darrera innovació en el camp de l’emmagatzematge d’informació a llarg termini ha estat protagonitzada per un grup acadèmic francès amb Stéphane Lemaire i Pierre Crozet, investigadors especialistes en biologia molecular de la Universitat Sorbona de París que estan al capdavant de la proposta: de l’ADN una solució: La révolution de l’ADN, an alternative to current data storage devices.⁴ El nucli fonamental de la proposta resideix en la codificació en ADN del codi binari. És a dir, la transformació d’una codificació en 0 i 1, a una codificació en quatre elements, nucleòtids, representats per les lletres A, C, G i T. La seqüència codificada es pot sintetitzar en fragments d’ADN (synthetic DNA) que és el que es pot capturar en dispositius d’emmagatzematge. Un cop s’ha obtingut la seqüència de lletres es pot recuperar la informació tornant-la a convertir en un sistema binari, a través d’un seqüenciador d’ADN, i així poder-la llegir de forma normalitzada. Per a fer aquest pas cal utilitzar el mateix algoritme emprat per a la seva codificació⁵, el qual actua com a descompressor a través del qual recuperar l’arxiu original. En el moment en què l’ADN sintetitzat és copiat, pot ser emmagatzemat en càpsules d’acer inoxidable. Cada càpsula pot contenir una quantitat d’ADN corresponent a 5000 TB de dades digitals.

Sovint les consideracions sobre l’emmagatzematge d’informació queden relegades com a elements secundaris davant debats i innovacions teòriques en l’arxivística i la gestió documental. Les solucions presentades posen el focus en el menor consum energètic que es necessita pel seu funcionament i permeten realitzar un salt qualitatiu considerable, millorant la eficiència i reduint costos.

Tant la solució òptica de Piql, com la solució bioinspirada de l’ADN redueixen dràsticament el consum d’energia per al seu funcionament. Aquest fet té com a conseqüència una reducció de la petjada de carboni a l’atmosfera, i una millora del respecte al medi ambient. S’insereixen en el que s’anomena la “quarta revolució científica i industrial”, i contribueixen a posar en relació el món natural i biològic, amb el tecnològic i digital, tot harmonitzant-los. Tanmateix, aquestes noves tecnologies requereixen molts recursos i són molt exclusives, només aptes per organitzacions grans, però l’optimització de recursos i el salt qualitatiu que poden suposar poden fer que l’adopció d’aquestes tecnologies sigui cada vegada menys… una utopia.


Sobre NUBILUM

A NUBILUM treballem amb arxius, museus i biblioteques, així com institucions d’altres sectors, tant públics com privats, on desenvolupem tasques molt diverses de documentació, gestió de col·leccions, gestió web, comunicació, creació de cursos presencials i online, atenció al públic i moltes més accions que enriqueixen a cada institució i als professionals del nostre equip.

Vols que t'ajudem?

931 003 094
info@nubilum.es
Carrer de Casanova, 27, àtic 2a 08011, Barcelona