El 2 de desembre de 1976 un grup d’actors, tècnics i apassionats del teatre van obrir les portes d’un projecte importantíssim per la ciutat, el Teatre Lliure. Avui, 46 anys després, el Lliure ja compta amb dues seus, tant a Gràcia com a Montjuic, i tota la documentació que ha generat en la seva història està disponible en línia al nou Arxiu Lliure, en el que hem tingut l’orgull de participar conjuntament amb Coeli. Així, el Teatre Lliure es converteix en el primer teatre de tot l’Estat en comptar amb el seu arxiu digitalitzat.

Parlem de més de 60.000 peces que han estat catalogades, digitalitzades i gestionades per l’Arxiu del Lliure, dels quals una gran part està disponible en el tot just estrenat Arxiu Lliure. Aquestes xifres parlen per si soles: d’un total de 46 temporades, es troben disponibles 1.197 produccions, 589 persones implicades en tots els rols al voltant d’un espectacle.

Perquè com bé diu l’Anabel de la Paz, responsable d’Arxiu, Biblioteca i Patrimoni del Teatre Lliure, els espectacles són l’eix vertebrador de l’Arxiu Lliure. Un element que reuneix als espectadors en la seva visita així com a tots els elements de l’Arxiu.

3 maneres de trobar el contingut de l’Arxiu Lliure

La cerca lliure per camp de text, permetent obtenir uns resultats ràpids i combinats dins de totes les categories.

La cerca per categories, principalment espectacles i persones, però també multimèdia, premsa, dramatúrgies, etc.

La descoberta sorpresa de la pàgina inicial, que recopila una selecció de materials que van girant i sorprenent al visitant

Nubilum i el Teatre Lliure

Des de Nubilum hem treballat activament en aquest projecte, mitjançant les següents accions:

  • L’arquitectura de les dades ja que, per sort, L’equip del Teatre Lliure sempre ha cuidat el seu fons des dels seus inicis i només calia reorganitzar-lo i posar-lo a disposició del públic
  • La organització del coneixement, ja que al tractar-se d’un museu amb tanta història, dues seus, una altra que quasi ho va ser i milers d’espectacles, la quantitat de fons documental generat és molt gran
  • La implantació de Coeli com al gestor de tot el fons de l’Arxiu
  • El suport en el tractament documental, assegurant una correcta ingesta tant de les digitalitzacions com de les metadades en un entorn robust i segur per a la enorme quantitat d’informació disponible
  • Coordinació del projecte de digitalització, realitzat per l’empresa Àdhoc

Presentació de l'Arxiu Lliure
Anabel de la Paz i David Solà a la presentació de l'Arxiu Lliure

Coeli és la tecnologia del Teatre Lliure

Els encarregats de la tecnologia interna de l’Arxiu Lliure és Coeli, que no només s’ha limitat a aportar aquesta tecnologia, sino que han elaborat eines de suport com qUIc, l’eina de reconeixement facial que ha permès d’una forma ràpida – amb un sol clic – identificar i catalogar milers de fotografies i desenes de milers de cares que es trobaven digitalitzades però no identificades, treballant amb Intel·ligència artificial però sense oblidar la aportació humana.

El futur de l’Arxiu Lliure

Aquesta estrena de l’Arxiu Lliure és només el tret de sortida d’un projecte ambiciós i fet amb molta cura. L’Arxiu Lliure permet la creació de narratives que ens expliquin aquelles històries que han fet del Lliure el teatre que és avui. Històries com l’entrada del cavall La Fosca al Teatre de Gràcia o la quasi possible construcció del Lliure a la Plaça Monumental seran enriquides per anècdotes i pels propis objectes i documentació de l’Arxiu, que serviran per enriquir encara més aquestes narratives.  

El Teatre Lliure vol que l’experiència de visita a l’Arxiu Lliure sigui, de igual manera que visitem el teatre, una visita de plaer absolut.

Entra a l’Arxiu Lliure fent clic aquí:

Arxiu Lliure