Què és un makerspace?
Makerspace – Hackerspace – Bibliolab – Living lab – Fab lab
Tots aquests són termes que (tot i petites distincions individuals) denominen un mateix concepte: espais destinats a la creació i l’aprenentatge col·laboratiu.
Espais de creació i biblioteques
Els Makerspaces a les biblioteques són tendència des del 2011, quan la biblioteca de Fayetteville (Estats Units) va obrir el primer espai de creació, compost únicament d’un servei d’impressió 3D. Va caldre esperar tres anys fins que, al 2014, el primer espai de creació integrat en una biblioteca, FryskLab, va aparèixer a Europa. L’any 2014 va ser també, l’any on va obrir el Library Living Lab de la biblioteca de Volpelleres Miquel Batllori (Sant Cugat) el primer d’aquests espais a Catalunya.
Els factors d’èxit dels makerspaces
Són diversos els factors que han contribuït a la popularitat creixent dels espais de creació, per una banda, els usuaris, cada cop més, fan servir, en gran part, fonts d’informació digitals, fet que ha alliberat part de l’espai que abans estava destinat a les col·leccions físiques de les biblioteques. Moltes d’aquestes fonts són recursos com ara Viquipèdia o fòrums i xats, on són els mateixos usuaris, els que, conjuntament construeixen el coneixement. I per l’altra, cada cop més, estem dirigits cap a un món global on la cooperació amb altres persones és essencial per a aconseguir arribar als nostres objectius.
Però l’èxit d’un makerspace no rau a tenir únicament l’espai i seguir una tendència, o en disposar de x elements. El més important és sempre cobrir les necessitats dels usuaris. Si la motivació sota la qual es dissenya aquest espai no és la de fer servei als usuaris, difícilment serà un triomf.
La pandèmia actual ens ha deixat grans exemples de la necessitat d’establir col·laboracions interdisciplinars per fer front als diversos reptes que ens podem trobar en el nostre dia a dia.
La ubicació dels espais de creació
Tot i que és comú fer servir un dels espais buits del centre per ubicar-hi el nou bibliolab, la manca de lloc no implica que s’hagi de desestimar el projecte. Algunes institucions han optat per fer servir espais mòbils per als seus makerspaces. Aquests espais poden ser grans com autobusos i camions, o petits com un carretó. L’avantatge dels espais mòbils és que es poden crear en col·laboració amb altres institucions i fer una rotació.
Glossari del món makerspaces
Fab Lab: Espai de fabricació digital a petita escala, acostumen a ser espais de col·laboració ciutadana.
Hacklab/ hackerspace: Espai comunitari on els usuaris poden “jugar” amb la tecnologia, i realitzar un aprenentatge col·laboratiu.
Stop Motion: tècnica d’animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d’un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia.
Arduino: Placa de circuit imprès simple basada en un microcontrolador de codi obert, permet construir diferents dispositius digitals com ara estacions meteorològiques, sensors de moviment, instruments…
Raspberry Pi: Ordinador monoplaca. Amb un pes de menys de 50 grams i un preu base de 40 €, és un dels ordinadors més barats i petits del món.
Makey-Makey: kit d’invenció basat en Arduino dissenyat per connectar objectes quotidians a claus d’ordinador. Són comuns els vídeos de pianos fets amb fruites i aquest kit.
Quins elements formen aquests espais?
Si volem construir un espai de creació, el més important és sempre, assegurar-nos que aquest espai cobreix les necessitats dels usuaris. Per més bonic que sigui tenir una impresora 3D o un estudi de gravació, si els usuaris no en fan servei, no té cap sentit.
Dit això, els elements que poden formar part d’un makerspace són molt diversos, els més típics són els elements 3D, siguin impressores o escàners, i els elements de programació (Arduino i Raspberry Pi). Però sempre dependrà molt del tipus d’espai i de les necessitats dels usuaris, per exemple podem trobar un Fab Lab centrat en eines per fer maquetes d’arquitectura en fusta o amb impressió 3D i un altre, potser fa servir Legos per crear les mateixes maquetes.
Hacklabs i Hackerspaces
Una tipologia específica dels espais de creació, són els hacklabs (també anomenat hackerspace). Un hacklab és un espai on compartir coneixements sobre el món informàtic-digital. Normalment els hackerspaces se centren en temes com la informàtica, electrònica, disseny digital, programació, robòtica, art electrònic…
Per això, en un hacklab sempre trobarem elements digitals, enfocats a la programació i creació virtual, com ara micro ordinadors (Raspberry Pi, Banana Pi, Odroid) i micro controladors (Arduino, Teensy). Però la tipologia i varietat dels elements és variable. És possible tenir casos on trobem un espai amb tecnologia Stop Motion i ulleres 3D, i un altre hacklab on només tinguin Arduino i RaspberryPi.
També és possible (i comú) trobar espais on els elements estan combinats. Hi ha espais on les impressores 3D conviuen amb kits infantils de treballs manuals; Les màquines de cosir estan al costat de les talladores de vinil, i els makey-makey conviuen amb els estris de cuina.
Un últim consell
Adaptar-se a les necessitats dels usuaris, a les noves situacions i a les nostres possibilitats, és clau per assegurar la continuïtat futura dels makerspaces.
La manca de possibilitats o recursos no implica que aquest projecte estigui destinat al fracàs, per exemple, si els nostres usuaris tenen necessitat de construir una maqueta, pot ser de gran ajuda, tenir una impressora 3D, però pot funcionar igual de bé una construïda amb Lego, fusta, o cotonets i escuradents.
Segurament, en un futur, la supervivència d’aquests espais estigui condicionada per les col·laboracions que es puguin establir, tant sigui entre biblioteques, com amb altres entitats que tinguin objectius similars. Probablement podrem veure col·laboracions entre biblioteques i centres cívics, o entre biblioteques i centres d’art, per aconseguir dotar els espais, d’unes possibilitats, impossibles d’aconseguir individualment.
Un espai de creació pot ser tant complex o tan senzill com vulguem, el límit és la imaginació (i el pressupost, òbviament), al cap i a la fi, no existeix una única solució per a un mateix problema.