1r Congrés Post-pandèmia: Dades en acció
La millor notícia d’aquest congrés, sense cap mena de dubte, és el retorn a la presencialitat en el retrobament d’antics companys d’estudi, col·laboradors i professionals destacats de la professió i de l’àmbit acadèmic que el format virtual del 18è Congrés no va poder oferir.
El lema del congrés era “Dades en acció: de la modelització a l’explotació” i, en les ponències, taules rodones o presentació d’experiències el focus s’ha ampliat cap a àmbits de molta profunditat i impacte social.
La gestió de les dades és un actiu molt important per a la presa de decisions informades tant en les organitzacions públiques com privades i la normativa europea ja ha previst normes per facilitar la lliure circulació de dades en benefici de sectors econòmics i de l’àmbit científic i la legislació estatal en matèria d’administració electrònica també contempla els aspectes d’interoperabilitat i reutilització de la informació del sector públic.
Ara bé, l’evolució cap un tractament automatitzat de la gestió de les dades ha posat al descobert riscos i reptes que cal tenir en compte.
En la ponència inaugural, Devon Mordell, investigadora de la McMaster University en l’ús de les tecnologies aplicades a l’accés del fons d’arxiu, va fer èmfasi en la necessitat de dadificar i tokenitzar els fons analògics d’arxiu. Alhora, també va alertar sobre la importància de disposar d’unes pautes ètiques en l’aplicació d’algoritmes de tractament automàtic, per evitar els biaixos no desitjables (racisme, preeminència de cultures o de creences, etc.) fent palesa la urgència de definir uns marcs legals d’aplicació.
Un altre punt d’atenció és la fiabilitat d’aquestes dades, tant per fer palesa la traçabilitat de la informació com per tot allò que afecta a la seva selecció i classificació. Qualsevol sistema de classificació és un punt de vista parcial de la realitat i, per tant, sempre incorpora una visió política.
Per exemplificar-ho, en la ponència titulada “Raw Data és un oxímoron” Geoffrey C. Bowker de la University of California ens adverteix dels errors i de les dificultats en un àmbit aparentment neutre: la classificació científica (és possible classificar els fongs?, són fiables les taxonomies?, etc.). A tall d’exemple, sembla que s’admet que un 70% dels certificats de defunció no determinen correctament la causa de la mort per manca de temps dels metges o bé que, en general, un 80% del temps de qualsevol estudi científic es dedica a la depuració de les dades.
Geoffrey C. Bowker és Emeritus Donald Bren Chair de l’Escola d’Informació i Ciències de la Computació de la Universitat de Califòrnia a Irvine. Juntament amb Leigh Star va escriure Sorting Things Out: Classification and its Consequences; els seus llibres més recents són Memory Practices in the Sciences i (amb Stefan Timmermans, Adele Clarke i Ellen Balka) la col·lecció editada: Boundary Objects and Beyond: Working with Leigh Star. Actualment treballa sobre temps i computació sota la rúbrica «vida al femtosegon».
La dada en les organitzacions
En l’àmbit de l’administració i de l’empresa privada, és fonamental sensibilitzar tot l’equip de l’organització en la seva responsabilitat sobre les dades i formar-la en el seu ús i gestió. Cal superar els esculls de bosses de dades que es mantenen captives d’algun departament o bé la impossibilitat de creuar informació perquè no s’han establert criteris comuns de normalització que facilitin la interoperabilitat.
Eduard Cebrià, director de la Data & Analytics Office a Grifols, va assenyalar els avantatges competitius per una organització en què els seus membres han après a fer les preguntes adequades a les seves fonts de dades per obtenir informació de valor afegit que les fa més competitives.
S’estableix doncs, que cal distingir entre la gestió dels objectes digitals, que es correspon més a l’àmbit tecnològic i el govern de les dades, entès com l’establiment de les pautes, criteris i protocols d’aplicació per garantir un ús proporcionat, responsable, respectuós amb els drets de les persones i la garantia de la fiabilitat i el tractament i preservació adequats d’aquestes.
De la mateixa manera que en la implantació de sistemes de gestió documental o d’administració electrònica, el govern de la dada requereix equips multidisciplinars que incorporin experts en legislació, organització i, entre altres matèries, també en arxiu i gestió documental.
Actualment, les normes UNE ISO 0077 de processos de govern de la dada, UNE ISO 0078 de gestió de la dada i UNE ISO 0079 de qualitat de la dada són un marc de referència perquè les organitzacions puguin conèixer i gestionar millor les seves dades. També s’accepten com a referència els criteris de l’organització internacional sense ànim de lucre DAMA Internacional (amb una delegació a Barcelona) dedicada a la promoció i desenvolupament de la gestió de les dades i que també facilita formació i certificació professional que queda definida en la roda de DAMA:
La dada i les persones
Com més s’avança cap a l’aplicació d’intel·ligència artificial i el tractament automatitzat de les dades, més s’insisteix en posar a les persones en el centre de la gestió de les dades. Kuldar Aas, director del Programa de Governança de Dades del govern d’Estònia, va anunciar que l’agenda digital d’aquest país es plantejava una societat “data driven” i una administració pública basada en fets de vida que sigui proactiva en l’oferta de serveis a les persones en funció de les dades que té. Així, per exemple, en registrar el naixement d’un nadó, immediatament, els progenitors poden rebre suggeriments d’ajuts i tràmits que els pot interessar dur a terme.
Com a conclusió es podria destacar:
- La gestió i govern de les dades a l’administració pública ha de posar la persona al centre amb l’objectiu de donar millor servei, més àgil, més personalitzat i que estalviï temps i esforços.
- Totes les persones de les organitzacions han d’aprendre a fer consultes de dades per obtenir informació creuada que aporti valor a fi de prendre millors decisions per ser més eficient i eficaç.
- Els ciutadans haurien de ser els responsables de les seves dades i poder decidir en quins casos volen cedir-les.
Es continua requerint, doncs, més sensibilització i formació en el conjunt de la societat i és possible que es desenvolupin nous perfils laborals o bé que calgui incorporar noves habilitats en els llocs de feina existents. Ben bé, res que no hagi passat abans: vostès recorden quan es feien cursos per aprendre com fer correus electrònics? Doncs això mateix: els professionals de l’arxivística seguim i seguirem en continu aprenentatge en una societat que es transforma.
