RFID i biblioteques

Ja fa força temps que la tecnologia ha penetrat en les biblioteques, al mateix temps que en molts altres àmbits de la societat i l’economia. Si inicialment van ser els sistemes de gestió bibliotecària que van automatitzar la descripció i el control del cor de la biblioteca, la col·lecció, posteriorment s’han mecanitzat altres processos tradicionalment molt arrelats en la tasca bibliotecària, com són el préstec i la devolució dels documents pels usuaris. Ho ha possibilitat la tecnologia RFID, que ha significat l’alliberament de moltes hores que el personal bibliotecari ha pogut dedicar a altres assumptes, per exemple, a buscar nous horitzons i posar en pràctica noves funcions.

Què és la tecnologia RFID?

RFID és l’acrònim de Radio Frequency Identification, o identificació per radiofreqüència. Es tracta d’una tecnologia que permet l’emmagatzematge remot de dades sobre un objecte, el seu transport i recuperació, sense necessitat d’un contacte directe entre el lector i l’objecte, gràcies a la radiofreqüència.

Els elements de la tecnologia RFID

El sistema es composa d’una etiqueta i d’un lector. L’etiqueta està formada per un xip per emmagatzemar les dades, un transductor per emetre-les i rebre-les i una antena per comunicar-se amb el lector. El lector serveix per gravar la informació i poder llegir-la en el xip.

Components del RFID

L’aplicació de l’RFID a les biblioteques

L’RFID permet posar ordre i tenir la seguretat que tindrem la informació sobre què passa a la sala de consulta malgrat una, desitjable, circulació de documents alta.

Es tracta d’una tecnologia molt present en les biblioteques ja que permet diverses aplicacions per a processos vitals com són control d’ús dels documents, l’inventari de la col·lecció, la gestió del préstec i la devolució de documents, la seguretat anti-furt, identificació i control espacial dels documents.

Un exemple d’aplicació:

Inventari i control de la col·lecció de la biblioteca

El lliure accés per part dels usuaris a la col·lecció pot comportar com a efecte incidències en la ubicació física dels documents. Amb l’inventari de la sala mitjançant RFID es pot aconseguir:

  • Mantenir una correcta ordenació dels prestatges
  • Detecció de documents perduts
  • Detecció de documents mal ubicats a les prestatgeries
  • Detecció de retorns de documents no gestionats
ús de la tecnologia rfid

El procediment d’inventari fragmentat

Aquest sistema consisteix en procedir a un inventari dels documents de la sala de consulta seccionant-ho en diverses parts, amb subconjunts del total. El seus avantatges són:

    • Una major facilitat de lectura i anàlisi dels resultats.
    • Més comoditat de treball pel fet de tractar amb xifres més baixes.
    • Una millor organització del temps al necessitar fraccions de temps més petites.

El procés per a la seva realització és el següent:

  1. Fer lectures de les etiquetes dels exemplars d’una secció.
  2. Confrontar les lectures amb les dades dels exemplars de la mateixa secció que consten al catàleg mitjançant l’inventari extret del sistema de gestió bibliotecària local.
  3. Extreure el fitxer de resultats. El sistema indicarà quins són els exemplars que presenten anomalies com ara, estar perduts, estar col·locats en una secció errònia o constar encara com a prestats tot i estar al prestatge.
  4. Comprovació física al prestatge dels exemplars amb incidències.
  5. Correcció dels errors de col·locació.
  6. Correcció de l’estat del exemplars perduts i/o retrobats en el sistema de gestió bibliotecària.
  7. Creació d’un informe que reculli el resum de les dades recollides a partir de tots els inventaris de cada secció i les observacions detectades durant el procés.
Model de RFID utilizat a les biblioteques

Imatge: American Library Association

Ja no podríem viure sense la tecnología RFID

Per la seva efectivitat, seguretat, funcionalitats de control o interoperabilitat amb altres aplicacions de gestió, la tecnologia RFID ha arribat per quedar-se i només pot fer que créixer en els seus usos i aplicacions en el sector bibliotecari.

A banda d’oferir confiança al personal bibliotecari de cara a tenir controlats i ordenats els fons, possibilita també un alt grau d’autonomia a l’usuari, que sentirà la biblioteca una mica més seva.