Cada dos anys, els professionals de l’arxivística i la gestió documental de Catalunya ens reunim per debatre sobre el futur de la professió i compartir experiències professionals. Aquest any s’ha adoptat un model virtual de congrés, fet que no ha impedit celebrar unes jornades igual de completes que antany. Això demostra que el nostre sector té molt a dir en temes vigents d’avui dia, com la governança de les dades o la implementació de polítiques que garanteixin el seu ús de manera transparent i responsable.
Des de Nubilum, hem volgut resumir les cinc conclusions més importants que s’han extret de les jornades. Aquestes idees i propostes marcaran el camí de la professió durant els pròxims anys.
1. Al sector de l’arxivística, res és etern
L’arxivística i la gestió documental són professions mil·lenàries, i els canvis que han patit al llarg de la seva història són innumerables. No obstant això, el que ha estat arxivat o inventariat fa vint anys ara pot considerar-se obsolet; per tant, és imprescindible posar en marxa projectes que renovin els formats de fitxers, les metadades o les condicions d’accés als ítems d’una col·lecció.
En aquest cas, podem fixar-nos en el projecte Omega, una iniciativa dels Arxius Nacionals del Regne Unit que busca crear un catàleg unificat de totes les bases de dades creades en les últimes dues dècades. D’aquesta manera, es busca eliminar la separació entre registres físics i digitals, per adoptar una concepció d’arxiu global.
En resum, ens hem d’adaptar a les necessitats de la ciutadania. Com va recalcar Mick Donaldson, de l’Ajuntament de Barcelona:
La tecnologia està al servei de les necessitats ciutadanes. Els problemes actuals són cada vegada més complexos, i no estem a una època de canvis, sinó a un canvi d’època.
2. Tecnologia i humanitats són una gran combinació
La tecnologia està pensada per facilitar la vida de les persones. A Nubilum no som estranys a les possibilitats que ens permet, fins i tot en els temps vigents de pandèmia.
Durant la nostra exposició al Congrés del dia 11, vam mostrar com la tecnologia de Coeli és una solució ideal per totes aquelles entitats, siguin públiques o privades, que desitgin publicar col·leccions en línia. A més, aquesta plataforma documental ofereix la possibilitat de realitzar una descripció multidimensional, tant per adaptar-se als estàndards del sector de la gestió patrimonial com a les necessitats dels seus usuaris.
Tal com va explicar el nostres company Sergio Meroño i Silvia Arano, Coeli és una eina escalable: permet no tan sols difondre patrimoni documental, sinó també documentar i gestionar les nostres tasques d’arxiu. Així mateix, millora el flux de treball, ja que permet publicar a la web, a l’aplicació o a la guia des d’un sol lloc, sense dependre d’altres eines externes.
El nostre company Sergio Meroño explicant les característiques de la plataforma documental Coeli.
La nostra companya Silvia Arano explicant els casos d’èxit d’implementació de Coeli.
3. Arxivística i tecnologia: cooperació mútua
Com a professionals, no hem de caure en l’obsessió de buscar una automatització màxima de les tècniques que fins fa ben poc eren especialitats realitzades per persones. Els éssers humans i les màquines ens complementem, ja que tenim diferents fortaleses:
- Les màquines s’especialitzen en els processaments massius d’informació i en la cerca de paraules clau. No obstant això, no entenen el context, ni tampoc poden analitzar l’escriptura a mà.
- Per la nostra part, els humans no podem processar informació de manera massiva, però sí podem inferir context o analitzar la lletra a mà amb més eficàcia.
Tal com va afirmar Anthea Seles, secretària de l’ICA:
L’ús de la intel·ligència artificial no deixarà obsoleta la nostra professió. Seguirem sent essencials en el procés.
En Lorenzo Tomassin, professor de la Universitat de Lausana, defensa que la tecnologia ens ha d’ajudar a fer millor la nostra feina, mai al revés. Un projecte de digitalització d’un arxiu mai ha d’estar liderat per un enginyer, sinó per un arxiver. És impossible desxifrar un manuscrit del segle XVI mitjançant un algoritme. Tampoc una transcripció automatitzada podrà substituir el coneixement que aporta un paleògraf.
En definitiva, hem de trobar un punt de simbiosi entre l’ús beneficiós de la tecnologia per facilitar les nostres tasques, i la no dependència amb aquesta.
4. L’arxivística es deu al poble
Avui en dia, hi ha una quantitat incalculable de documents sense explorar al món; per tant, existeix un risc de pèrdua de coneixement. Les institucions han de difondre el seu llegat, per petit que sigui. Tanmateix, mai s’hi han d’elaborar projectes digitals com iniciatives abstractes; han de comptar amb garanties perquè les institucions locals mantinguin el control sobre les seves col·leccions.
Dit d’una altra manera, tant Alexander Barquero de l’Arxiu Nacional de Costa Rica com Renata Ávila van incidir en la necessitat de ser valents i adoptar enfocaments pràctics. Sempre és més recomanable començar a treballar amb un producte bàsic, però funcional, que parar-se a idear un producte perfecte que mai arriba a crear-se.
Debat sobre el canvi de paradigma a les associacions internacionals de gestió documental.
5. Les xifres dels arxius avalen el seu bon moment
En novembre de 2020, l’ Arxiu Nacional de Catalunya va celebrar quaranta anys, fet que mostra la consolidació del nostre sector. Sens dubte, la professió està en un bon estat de salut. Així i tot, són temps de canvi en el sector dels arxius: fa falta una nova llei d’arxius, traçar un pla de competències renovat, plans d’estudi actualitzats…en definitiva, hi ha molta feina a fer.
Des de Nubilum ens quedem en la banda optimista: la informació és el present i el futur, i treballarem a fons per seguir així.
