Crònica de la XVI Reunió Tècnica de conservació-restauració del CRAC

XVI Reunió Tècnica de conservació-restauració del CRAC

L’associació professional de Conservadors-Restauradors Associats de Catalunya (CRAC) ha celebrat la XVI Reunió Tècnica de conservació-restauració durant els dies 3, 5, 10 i 12 de novembre de 2020, en modalitat virtual per causa de les restriccions imposades per la pandèmia de la Covid-19.
La Reunió s’ha centrat en la importància de la documentació com a font d’informació per la conservació-restauració i les comunicacions s’han organitzat en tres blocs:

• Les noves tecnologies aplicades a la documentació dels béns culturals per a la conservació-restauració
• La gestió de la documentació (bases de dades, normalització, terminologia, accessibilitat, digitalització, divulgació i etc.)
• La documentació com a base per a la presa de decisions (documentació històrica, exàmens científics, monitoratge, avaluació de riscos, etc.)

Es fa difícil destacar-ne alguna, entre les 17 ponències que s’han presentat acompanyades de materials gràfics dels resultats de l’aplicació de la tecnologia per documentar de manera detallada les intervencions en el patrimoni i fer projeccions sobre la conservació preventiva a partir de les dades obtingudes de les degradacions observades. Tampoc van mancar els exemples de restauracions que han estat possibles per a partir de l’accés a la documentació conservada en arxius clàssics de particulars i institucions.

Globalment, es va posar de manifest la necessitat de disposar de sistemes d’informació integrats que permetin interrelacions entre diversos camps de coneixement amb la incorporació de formats de dades molt diversos i amb l’aplicació de tecnologies en canvi constant i que permetin compartir i difondre de manera atractiva i adequada tant al col·lectiu especialitzat com al públic en general.

La ponència Documentació d’intervencions de restauració en jaciments arqueològics i patrimoni edificat: cap a la construcció d’un sistema d’informació presentada per l’arqueòleg i arxiver Alfred Mauri en representació de diversos grups de recerca de la Universitat va presentar un exemple d’integració dels elements de la disciplina arxivística (classificació, metadades…) i l’arqueològica (estratigrafies, informes…) en un únic sistema que actua durant tot el cicle de vida, des de la recopilació de les dades i creació de documents i fins a la seva preservació.

També, dins l’àmbit de l’arqueologia es va presentar el projecte de Dades Born, que, a partir de l’estructuració de diverses fonts de dades, permet navegar en diferents nivells de capes de mapes cartogràfics i arribar fins al detall de les estances de les cases de l’antic barri del Born. Aquest projecte forma part del projecte més ampli de la Carta Arqueològica de Barcelona que pretén recollir totes les dades de les intervencions arqueològiques a la ciutat amb l’objectiu de documentar-les, facilitar a l’administració informació per dur a terme intervencions a la ciutat i pel coneixement i gaudi del públic en general. Es va remarcar que la fase de planificació de la base de dades d’aquest projecte va durar més de 2 anys fins aconseguir un disseny d’estructura de la informació adequat i la generació dels tesaurus necessaris per aconseguir un llenguatge homogeni d’interrelació entre documents. També es va optar una base de dades de Servidor web accessible des de qualsevol lloc.

Durant les diferents sessions es va posar de manifest la importància de documentar de manera sistemàtica la ingent quantitat de dades i la necessitat de disposar de metodologies homogènies i interoperables per compartir la informació i que puguin gestionar i preservar la creixent producció i varietat de documentació digital com georadar, imatges 2D i 3D, RTI (Reflectance Transforming Imaging) que s’està generant.

En aquest sentit, la conservadora-restauradora independent Anaïs Gailhbaud va presentar l’APP Horus Condition Report, que permet elaborar i gestionar informes d’estat de conservació de les peces. Es tracta d’una plataforma multilingüe amb un sistema de tesaurus oberts que permeten alimentar i enriquir la base de dades amb noves aportacions col·laboratives de tècnics dels diversos països i disciplines que hi participen. També es pot annexionar a sistemes de gestió patrimonials ja existents, per exemple, com una utilitat en els processos de préstec o altres en què cal establir l’estat de conservació.

També, la ponència sobre la Col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona presentada per Eulàlia Garcia-Franquesa en representació d’un grup de tècnics d’aquesta institució, va posar en relleu dos objectius de caràcter marcadament científic: La importància de la sistemàtica en la documentació dels processos que se suporten en Guies de documentació que el personal aplica i manté per assegurar un treball acurat i homogeni dins de l’organització. I la difusió tant al col·lectiu científic com al públic general.

Amb aquesta disciplina interna es pretén acabar amb la dispersió de dades que podria suposar la gestió de col·leccions tan heterogènies com les que custodia el Museu i també aconseguir la integració de les dades històriques i actuals sobre el tractament de fons patrimonial. Això no es pot aconseguir sense la implicació i l’esforç conjunt de tota l’organització: actualment, es calcula que cada treballador destina una mitjana de 2 hores diàries a la documentació. Com a apunt final, destacar que el volum de documentació i la naturalesa dels documents ha fet necessari mantenir la base de dades de conservació de les bases de dades MuseumPlus de gestió de les col·leccions. Aquesta actualment té uns 300 registres entre Informes d’anàlisis, informes de recursos o informes d’estat de conservació d’obres per al préstec.

Ciència del patrimoni: El projecte Iperion

Ja durant el temps de la taula rodona que va cloure la Miriam Bueso, arqueòloga i conservadora de l’área de Investigación y Formación del Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE) i coordinadora del Plan Nacional de Investigación en Conservación (PNIC), va presentar el projecte del consorci europeu IPERION HS que s’emmarca dins dels reptes Horizon 2020 que s’han marcat per a les infraestructures de recerca en l’àmbit de l’estudi científic i interdisciplinari de la ciència del patrimoni. El node espanyol d’aquest projecte està en fase de constitució i es preveu que hi col·laborin grups i laboratoris de disciplines molt diverses. 

Aquest projecte posa a l’abast una sèrie de serveis en línia com ara l’Archlab de datasets d’informació científica d’arxius de museus, galeries i institucions de recerca o presencials, com el Fixlab, amb el trasllat de peces per aprofitar els recursos de tecnologies sofisticades per al diagnòstic.

Un projecte d’aquestes característiques requereix base de dades basades en el principi FAIR:

Findable (Trobable): Treballar bé les dades per facilitar la cerca de la informació.

Accessible: Establir criteris i condicions d’accés (no és OpenData perquè les dades provenen de diverses institucions).

Interoperable: Generar un tesaurus compatible que permetin la interoperabilitat

Reusable: Que la informació sigui reutilitzable i, per tant, permeti conèixer els paràmetres estàndards de treball, les dades analítiques i mostres (arxivades i custodiades) i els processos.