- L'equip de Nubilum ha participat a les #JEID23 amb la presentació ¿Cómo desafiar el status quo? Innovación en las colecciones de archivos, bibliotecas y museos a càrrec de Pep Casals, la co-autoria de l'article acadèmic Cómo documentar lo efímero: el Arxiu Lliure del Teatre Lliure, el pòster sobre l'Enriquecimiento del catálogo de autoridades CANTIC en col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya i la vídeo-experiència El papel del archivo en los 180 años de moda de Santa Eulalia, el qual compartirem aviat amb tot/es vosaltres a través del blog.
El passat 1 i 2 de juny es van celebrar a la Universitat de Granada les XVIII Jornades Espanyoles de la Informació i la Documentació (JEID 2023). Durant aquests dos dies, es van tractar temes tan interessants com la intel·ligència artificial en els arxius, les biblioteques escolars, la visibilitat externa de les biblioteques dels museus, a la vegada que es van presentar casos d’èxit com el de l’Arxiu del Teatre Lliure, el Proyecto Carabela o la Digitalizadora Colectiva.
Durant la primera taula rodona, anomenada Bibliotecas, archivos y museos como garantes de derechos culturales, es van manifestar quins haurien de ser els drets bàsics d’accés a una biblioteca, partint de conceptes tan bàsics com la informació, la participació i l‘expressió sense oblidar-ne d’altres més concrets com les associacions (les biblioteques com a centres de la comunitat), la cultura i la formació.
Imatges de les XVIII Jornades Espanyoles d’Informació i Documentació “El poder en tus manos: bibliotecas, archivos, museos” | Universitat de Granada, Juny 2023
No m’agradaria passar per alt el testimoni de Lourdes Moreno, que com a directora del Museo Carmen Thyssen Málaga, va explicar la casuística d’aquesta institució especialment jove, ja que només compte amb 12 anys d’història. Aquest es va formar dins d’una política d’actuació de la ciutat de Màlaga amb la idea de transformar la ciutat mitjançant la cultura. Inicialment, va ser creat sense biblioteca i actualment se n’ha generat una de petita d’ús intern, que de moment no està oberta al públic. És un museu que no té por a seguir el ritme d’altres grans institucions, dirigit a la inclusió de diversos tipus de comunitats, treballa amb la sostenibilitat i procura col·laborar amb les petites empreses. A més a més, aposta per tenir una presència activa a les xarxes socials amb diversos canals de difusió (Instagram, Twitter, Facebook, blog i butlletí setmanal).
Queda palès, doncs, que els arxius poden ajudar a altres comunitats a trobar la seva pròpia identitat i s’han de treballar temes tan importants com la sostenibilitat, l’autoavaluació i l’activisme. Però això és impossible de realitzar sense una sòlida estructura darrera que aguanti tot el pes de la institució a la vegada que ajudi a impulsar-lo i el faci visible cap a l’exterior.
“La figura que està dins d’un arxiu o biblioteca ha de ser algú polivalent, amb una formació transversal”
Canviant totalment de terç, les JEID23 van dedicar també un espai als processos tècnics en els arxius des d’una visió feminista. Aquest diàleg va anar a càrrec d’Olimpia López Rodríguez, facultativa superior de Archivos de la Xunta de Galicia i Remei Perpinyà, professora de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La xerrada iniciava amb un missatge d’allò més contundent el qual manifestava que s’ha de tenir clar que els arxius han de ser feministes perquè es pugui conservar una memòria més plural que fins ara. Perpinyà ens avançava només començar que els arxius han ignorat la figura femenina des de sempre i és per això que ens trobem amb absències tan importants al llarg del temps. Mitjançant els nostres processos tècnics, el que hem fet és ajudar a invisibilitzar aquesta figura, en comptes d’intentar rescatar-la. Per això, si parlem de números, podem confirmar que només hi ha un 10% de fons femenins, dada que ens demostra l’evident desigualtat que existeix en el panorama actual.
La idea d’afavorir la participació ciutadana en els processos de descripció la proposava l’Olimpia López Rodríguez, que apuntava que d’aquesta manera es podria garantir part de la confiança de certs col·lectius. El fet de promoure iniciatives fora dels arxius oficials podria ajudar a ser una eina per lluitar contra la desconfiança de tots ells, a la vegada que se’ls hi hauria d’oferir refugi i també dotar de finançament.
És per això que tenim la responsabilitat de rellegir per desarxivar a les dones i dona’ls-hi una nova vida. Necessitem dades per poder localitzar i filtrar aquests documents i experiències pràctiques per veure quina és la millor manera de fer-ho.
Canviant una mica de prisma i endinsant-nos també en la perspectiva dels museus es va parlar de la figura del documentalista dins d’aquestes institucions. Durant aquesta xerrada, es van presentar dades tan impactants com, per exemple, que un 74% de les biblioteques de museus no programa activitats.
¿Com podem millorar la gestió de les biblioteques dels museus?
- Canviant el xip→ sent més accessibles i anant de la mà del museu
- Pensant en gran
- Buscar col·laboracions (nous partners)
¿Què podem fer, al respecte?
- Seguir les línies estratègiques dels museus i atraure el públic a les biblioteques
- Deixar de focalitzar-se amb el món adult i apostar per l’infantil i adolescent
- Ser un referent de la cultura popular (teixint aliances fora dels museus)
Queda palès, doncs, que actualment la figura que està dins d’un arxiu o biblioteca ha de ser algú polivalent, amb una formació transversal. No ha de tenir por a arriscar i sobretot ha d’aconseguir crear una base sòlida amb el públic infantil i aquesta connexió no pot sorgir de manera automàtica, s’ha de treballar i apostar per aquest públic de manera bidireccional.
¿Quin és el missatge que ens emportem d’aquestes #JEID23?
✔ la necessitat de tornar cap a l’essencial
✔ el veritable poder està en la capacitat de treballar de manera col·laborativa
✔ tenir una visió transversal que ampliï la nostra formació i millori els nostres serveis