La visualització de dades en arxivística
Quins són els reptes de present i les perspectives de futur?
Un dels aspectes menys explorats però més interessants de l’arxivística és l’explotació i visualització de dades. En aquest sentit, en el Congrés d’Arxivística d’enguany, centrat en la governança de dades, s’ha tractat abastament la qüestió amb ponències d’alt nivell que permeten entreveure les perspectives de present i futur en relació al desenvolupament de noves tecnologies lligades amb l’explotació i gestió de dades.
La gestió de la informació s’ha convertit en imprescindible en un món cada vegada més informatitzat i més “datificat”. Qualsevol de nosaltres, avui dia, generem i consumim dades constantment, gairebé, sense adonar-nos-en. La majoria d’aquestes dades, però, sense treballar i tractar, no serveixen per a la visualització perquè són dades en brut. De fet, tal com va advertir Jordi Serra a la ponència de clausura, el 80% de les dades són d’aquest tipus. Per tant, el primer que cal tenir en compte a l’hora d’explotar les dades és la necessitat de realitzar un procés de triatge i neteja que permeti treballar només amb dades de qualitat que puguin aportar un valor afegit a la informació.
“La mateixa informació presentada amb una infografia o una representació de dades pot canviar radicalment el sentit de la informació”
Tanmateix, la visualització de dades no està exempta de problemes. En aquest sentit, és important diferenciar com es visualitzen i de quina manera es presenten, tal com apunta el catedràtic Mario Pérez Montoro. Per exemple, la mateixa informació presentada amb una infografia o una representació de dades pot canviar radicalment el sentit de la informació, perquè mentre que la visualització de dades tendeix a presentar la informació de manera freda i objectiva, la infografia ens intenta explicar un relat creant narratives amb unes conclusions més definides i subjectives.
Així mateix, un dels altres perills és la manipulació de les dades. La manera de presentar la informació també pot tergiversar la realitat fins a límits insospitats. Mario Pérez va posar d’exemple la guerra d’audiències televisives o els debats electorals en què es mostren gràfics esbiaixats i dades parcials que intenten canviar o amagar la realitat.
Exemples de visualització de dades
Els casos pràctics analògics i tecnològics d'aquesta oportunitat
De totes maneres, també hi ha bons exemples de com visualitzar les dades. Des de casos analògics com el del mapa del metro de Londres de 1933 ideat per Harry Beck que va esdevenir tota una revolució gràfica a l’hora de presentar la informació ferroviària, a solucions més modernes, com les que realitza l’empresa Pudding especialitzada en visualització de dades, que recomanem fer-hi un cop d’ull per la seva espectacularitat.
Mapa de 1908 on es representa de manera fidel la topografia i la distància entre les estacions de metro de Londres.
Mapa de 1933 creat per Harry Beck basat en una estructura de xarxa amb una visualització de dades més neta i senzilla.
Un exemple més proper a la visualització de dades el vam poder veure a la ponència de Josep Lladós referent a l’explotació de dades de l’Arxiu Capitular. El fons de l’Arxiu Capitular és un fons eclesiàstic de llarg abast temporal (des de el segle XIII) que per les seves característiques permet analitzar gairebé de manera contínua l’evolució d’una comunitat. A partir de l’anàlisi dels documents, s’ha pogut elaborar una xarxa de contactes i relacions socials que ha permès conèixer de més a prop la vida d’una comunitat al llarg dels segles. Aquestes xarxes s’han definit com a «nodes» i cada node opera de manera independent però interconnectada amb altres nodes. D’aquesta manera, es pot analitzar de manera individual i extreure’n les dades que correspongui. Per exemple, es pot conèixer l’evolució d’una unitat familiar en concret, o qui és la persona més rellevant de la comunitat al llarg del temps. De fet, fins hi tot, gràcies a aquest model també es poden analitzar els efectes d’una pandèmia similar a la Covid-19 a partir dels nodes d’alta centralitat (aquells que tenen més intercepcions amb altres nodes).
Per tant, com s’ha constatat en aquest congrés, la visualització i explotació de dades ens permet tractar els documents des de noves perspectives i ens ofereix la oportunitat de donar un valor afegit als fons que custodiem gràcies a les noves tecnologies.
A Nubilum aquest tipus de projectes ens apassionen. Per exemple, hem participat en casos d’èxit com el de l’Arxiu Lliure que ofereix una visió innovadora de consultar i visualitzar els documents, el projecte d’Objectes Enllaçats del Museu del Disseny basat en l’enriquiment i establiment de relacions entre els diferents catàlegs del museu, o el del Portal de l’Arquitectura Catalana que també utilitza tecnologies relacionals per nodrir l’extens fons documental del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).