Els reptes de les biblioteques a les JEID 2023 de FESABID

Els passats 1 i 2 de juny vam assistir a les JEID 2023, les Jornades d’Informació i Documentació organitzades per FESABID, que sota el lema “El poder en tus manos: bibliotecas, archivos, museos” posava el focus en el futur del sector i en les possibilitats obertes en àmbits tant actuals com la intel·ligència artificial o les competències professionals.

Les biblioteques van ser un dels eixos clau de les jornades, que es van celebrar a la Universidad de Granada i moltes de les conferències van girar al voltant del present i futur de les biblioteques a tot l’Estat. Per recollir d’una manera concisa i pràctica totes les reflexions extretes de les JEID 2023 en l’àmbit bibliotecari, hem volgut agrupar-les en diferents reptes als quals s’enfronta el sector de les biblioteques, destacant tant la importància de la seva existència com la necessitat de renovar alguns aspectes.

La Universidad de Granada va ser la ubicació triada per la celebració de les JEID 23

Una de les primeres sessions de les JEID va ser la anomenada “​​Bibliotecas, archivos y museos como garantes de derechos culturales” moderada per Gloria Pérez-Salmerón i amb l’objectiu de donar rellevància a una de les missions més clares de les biblioteques: assegurar l’accés a la cultura als seus usuaris i a la ciutadania en general. Esther Cruces, directora del Archivo General de Indias, destaca que part d’aquest compromís ha de venir directament de les institucions i que han d’implicar directament a la societat. Posava un exemple molt clar en el seu cas treballant amb col·lectius vulnerables, és a dir, posar el focus en aquells usuaris potencials als que cal acompanyar. Carme Galve, directora de la Biblioteca Jaume Fuster, reiterava el comentari de la seva companya recordant que totes les idees han de ser realistes i s’han d’aterrar posant el focus en la comunitat, en el dret a l’expressió i a la associació. D’altra banda també coneixem l’interessant cas del Museu Carmen Thyssen de Màlaga, dirigit per Lourdes Moreno i que ha fet un gran esforç en dotar al Museu d’una petita biblioteca d’ús intern, ja que considera que un museu sense centre de documentació és inconcebible. Per últim, Sofía Rodríguez Bernis, directora del Museo Nacional de Artes Decorativas incidia en recordar que els bibliotecaris són instruments i que no governen, però són l’enllaç amb les persones.

Per tant, queda patent que l’accés a la cultura és una de les obligacions a complir per les biblioteques, sense oblidar la connexió amb els usuaris i les seves necessitats.

Una de les conferències més interessants a nivell teòric va ser l’anomenada “Bibliotecas sin libros”. Amb un títol tant sucós, el resultat va ser una conversa molt interessant entre experts del sector bibliotecari sobre el vincle entre la col·lecció i els propis usuaris. Pot existir una biblioteca sense llibres? Cal disposar dels llibres que “han d’estar” en una biblioteca o potser cal escoltar als usuaris i les seves necessitats?

El bibliotecari, autor i consultor Gonzalo Oyarzún (que també es va encarregar de l’acte inaugural) tenia molt clar que les persones van davant de tot. Destaca que per davant del llibre sempre està la promoció de la lectura, deixant clar que l’important és posar el focus en motivar l’hàbit i garantir als usuaris accés a la informació. El president de FESABID, Francesc Xavier González Cuadra, defensa les col·leccions i els llibres a la biblioteca, però també defensa el poder del lector i les seves preferències, posant exemples molt clars: els clubs de lectura fàcil funcionen, i el tipus de llibre més prestat són els mangas. Néstor Mir, bibliotecari i músic s’enfoca en l’acció i es fa la pregunta: “què volem que passi a les nostres biblioteques?” assumint que la gent llegeix menys i què cal fer alguna cosa que no es limiti a la lectura.

Un altre dels temes recurrents a les JEID són els perfils professionals, i això mateix es va tractar de forma intensa a la sessió “Competencias, formación y conocimiento”, on el director de la Biblioteca de la Universidad de Jaén, Sebastián Jarillo, va afirmar que ells han definit només 10 competències que han de tenir els professionals. D’altra banda, María de Inclán, Cap de la División de Archivos y Gestión Documental del Banco de España va centrar les competències en la tecnologia i la seva ràpida evolució, en la preparació que han de tenir els nous professionals i a generar valor allà on treballem, tant cultural com financer. També va voler posar en relleu la importància de saber planificar i identificar riscos davant de qualsevol projecte, una tasca que pot semblar evident però que poques vegades s’aplica. Per últim, Daniel Torres-Salinas, de la Universidad de Granada, insistia en entendre que cal dedicar temps a la formació per part dels professionals i tutors responsables, així com en fomentar la integració de grups diversos, motivar a professionals a conèixer allò que no sigui la seva especialitat.

En definitiva, tot i que la tecnologia evoluciona i les tasques canvien, les aptituds i competències es mantenen fermes, però cal posar en valor el temps i dedicació especialment en les tasques de formació.

El sector bibliotecari està acostumat a les innovacions tecnològiques, i la Intel·ligència Artificial només n’és una més. La segona jornada de les JEID va estar centrar en les IA i les infinites possibilitats d’aplicació que té en els àmbits documentals i bibliotecaris i les opinions eren molt variades, entre l’escepticisme i l’esperança.

Dins de la conferència “Inteligencia artificial – Oportunidad o amenaza?” Enrique Herrera Viedma, de la Universidad de Granada tenia molt clar que la IA no és una amenaça, mostrant esperança en la regulació que ja s’està preparant al respecte. La IA generativa, permet generar imatges, facilitant la interacció amb usuaris, però sí que tenia clar que calen IAs responsables i aplicables en àmbits com poden ser el de la salut.

Virginia Bazán-Gil, subdirectora del fons documental de RTVE, es mostrava més prudent i demanava estar atents per evitar que l’ús de la IA pugui convertir-se en un problema. Tot i així, des de RTVE treballen des de 2017 amb Big Data, recuperant i descrivint amb intel·ligència artificial col·leccions fílmiques dels anys 50-60 incorporant metadades que no tenien abans. Però té clar que si s’ha de triar entre persones i algoritmes, es queda amb les persones, exemplificant que els programes d’humor tenen actualment una tasa d’error molt elevada a nivell de descripció automàtica.

Sens dubte el sector de les biblioteques sempre es troba amb nous reptes, en molts casos orientats cap a la innovació, l’adaptació a les noves tecnologies i la comunicació amb els usuaris. Esperem que esdeveniments com les JEID 2023 ajudin a compartir experiències i avançar més ràpid en el sector. Ho comprovarem a la propera edició, l’any 2025 que se celebrarà a Vitòria.